Rafael Herrero

foto rafaRafael Herrero és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universidad Complutense de Madrid i Diplomat en Programació (Realització de cinema i TV) per l’Escuela Oficial de Radio Televisión Española (RTVE). És professor de Guió a l’Escuela Oficial de RTVE i a l’Instituto de RTVE, així como a diferents cursos i màsters per professionals i estudiants estrangers a l’Instituto Oficial de RTVE, a la Universidad Complutense i a l’Escuela TAI (Escuela Universitaria de Artes y Espectáculos).

Guionista de cinema i ràdio, va dirigir i escriure diferents programes de televisió, entre ells, Cajón desastre (sèrie que va durar més de tres anys i va ser Premio TP durant dos anys seguits), Historias de music hall, El mismo día a la misma hora i Lo tuyo es puro teatro, així com les sèries documentals Fetiche y Autor, autor, Una pasión, i també va ser director del programa cultural de TVE La mandrágora.

Va ser cap de Programes Dramàtics de TVE, etapa en que va produir i seleccionar, entre d’altre, sèries com: Media naranja, Platos rotos, Página de sucesos, Tristeza de amor, La voz humana, Régimen abierto i els guions de sèries com Anillos de oro i El olivar de Atocha

És autor i director de teatre de les següents obres: Apaga la luz (estrena al Centro Cultural de la Villa de Madrid), Al Escondite (estrena al Ateneo de Madrid) i Estudias o trabajas (escrita en col·laboració amb Jorge Díaz. Estrena al Centro Cultural de la Villa de Madrid).

El 2010 va obtenir el Premi KUTXA Ciudad de San Sebastián per l’obra de teatre No me hagas daño, publicada per l’Editorial Alberdania; obra que va ser estrenada al Teatro Principal de San Sebastián l’octubre de 2010, i al Teatro Español de Madrid el 2011. També va obtenir l’accèssit del Premi Rafael Guerrero 2010 per l’obra de teatre breu Adiós Carmen. (Pendent d’edició)

Va guanyar el Premi Ciutat d’Olot de guió (compartit amb Xavier Caballé i Iñigo Irizar), pel programa original per ràdio Preguntas sin respuesta, sèrie emesa a RNE. 


OBRES REPRESENTADES

El final de las dulces mentiras

Sinopsi: Alejandro viu sol, amagat a la casa dels seus avis. Sap que la seva vida corre perill, que el volen matar, i espera acompanyat d’Alex, un nen de deu anys que coneix tots els seus secrets i que, tot i així, l’estima, i l’ajuda, i li proposa plans increïbles per acabar amb els “dolents”, com els anomena:
“Els hem de preparar una emboscada al Pont del Diable… d’acord?…”. I Alejandro somriu i li respon que sí… Però ell sap que els seus enemics són molt perillosos, capaços de tot. Els coneix molt bé perquè, fa molt de temps, ell també va ser com ells.
El final de las dulces mentiras és la història d’una venjança larvada durant més de quaranta anys de silenci… d’amenaces… de persecucions… i de mort. També és el llarg camí que porta a la redempció, al perdó.
Alejandro, finalment, rep una trucada telefònica, i sap que ha arribat el moment que estava esperant. I té por, un calfred li recorre el cos… Els seus enemics l’han trobat… i l’esperen. Ell decideix enfrontar-s’hi.
El final de las dulces mentiras és una travessa que comença amb el dolor, la bogeria… l’odi més irracional… però també amb l’amor més autèntic… la innocència,  la recerca del nen que un dia vas oblidar.

La plaza del silencio

Sinopsi: Chema torna a casa. És una mica més tard que de costum. La plaça de Chueca està buida, silenciosa. De sobte se sent un crit esfereïdor, ell s’amaga instintivament i es converteix en testimoni d’un assassinat. No fa res, es queda quiet, mirant. Sent que és un covard, i només pensa en escapar, en no ser descobert.

No n’informa la policia, no li diu a ningú. Els remordiments el persegueixen. Una persecució angoixant que arriba a fites impensables quan descobreix que no es tracta d’un assassinat aïllat. Són vàries les persones que han mort violentament al barri. I totes tenen una cosa en comú: són homosexuals.

Ens trobem als darrers dies de Franco. El dictador agonitza mentre Chema tracta de submergir-se en el món del teatre, on els escenaris es confonen, per moments, amb els successos reals. Però no ho aconsegueix, i s’obsessiona pensant que algu podia haver-lo vist aquella nit a la plaça de Chueca. I si és així, ell serà la propera víctima.

Una tensió psicològica magistral que pretén endinsar-se en els misteriosos mecanismes de la covardia humana. La plaza del silencio és un viatge al món de les emocions, de l’amistat, dels amors possibles, i dels impossibles, dels records, i també de l’odi, el fanatisme i el crim.

Un viatge al món de les emocions, dels records, de la infància… on tot tenia solució… Un viatge al món sòrdid del crim, de la violència, del fanatisme… de la culpa… de la soledat… Al llarg d’una mica més de 200 pàgines, el viatge transforma al nostre protagonista, als seus amics… a la dona a qui estima i a la dona a qui desitja, que l’obsessiona… Tant de bo aquest viatge també transformi el lector.” 

Publicada el març de 2014 per l’editorial Alrevés en castellà, drets disponibles en altres llengües.

 

Más allá de la muerte

Sinopsi: El Dia de Reis de 1994 una jove desconeguda de 21 anys apareix assassinada en un paratge solitari i de difícil accés a un mont gallec. Tenia els braços creuats sobre el pit. Hi havia dos canelobres amb espelmes col·locats a l’alçada de les seves espatlles. La neu cobria parcialment el seu cos. No hi havia símptomes aparents de violència. La dona, no obstant, havia rebut tres dispars, dos al coll i un al front. Els diaris van parlar de crim satànic, de rituals funeraris. Fins i tot es va dir, a una sessió de ouja, que s’havia aconseguit contactar amb l’esperit de la jove.

Per què hi havia dos canelobres al costat del cos? Qui era aquella jove? “MÁS ALLÁ DE LA MUERTE”, és un viatge impossible a la vida d’aquella dona, a la innocència perduda, a les emocions, al misteri, a la ràbia. Un viatge en què el destí va ser massa cruel. 

Propera publicació en castellà.

Como un viento helado (obra de teatre)

Sinopsi: Mort o ensurt…? És un acudit idiota, però a mi em fa gràcia. Dolor… Por… Fàstic… Són les vuit de la tard. Sona un tret. Una noia surt corrent d’una farmàcia. Agafa la bicicleta i pedala sense mirar enrere. La respiració del meu pare… Una dona col·loca una mànega de goma al tub d’escapament d’un cotxe i tanca la porta. Sona el telèfon i algú t’avisa de que estàs en perill. Les sirenes de la policia se senten en la llunyania. Juguem a veure qui aguanta més el dolor, com fèiem a l’escola? Llavor tots els problemes tenien solució… No, no m’agradaria tornar a ser aquella nena fràgil i espantadissa… Una bala, només una bala, i potser tot acabarà. Avui hauria d’haver sigut un dia normal i corrent… Però no ha estat així… Hi ha set passes fins al caire del terrat. M’agraden els terrats.

Obra publicada en castellà per l’editorial Ediciones Antígona.

 


PUBLICACIONS

La plaza del silencio - Rafael Herrero57_Como_un_viento_helado_t


 

Comments are closed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continua navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR